L'únic argument

L’únic que percebem de la dreta espanyolíssima (la dreta espanyola no és ni liberal ni democratacristiana ni de centre; només és molt espanyola) no és res que sigui un projecte de millora de les condicions de vida de la ciutadania. L’únic argument de la seua existència, sobretot després que l’independentisme tragués el nas massivament, és la defensa de la unitat pàtria. De manera que aquesta premissa ho és tot. I tot, la democràcia inclosa, hi és subordinat. O sigui, mentre s’acati l’article 2 de la Constitució n’hi ha més que suficient per respectar la Constitució. De fet, tenim la impressió que, per a aquesta gent, els 168 articles restants és com si no en formessin part. És clar, reduir l’acció política a ser el controlador de qualsevol sospita de desviació de l’article dos no fa altra cosa que convertir la societat en una massa d’individus i d’indivídues en potencials delinqüents. Llegeixo que 1984, la novel·la de G. Orwell sobre els totalitarismes, s’està convertint en un manual de supervivència contra l’omnipresent vigilant Gran Germà, no només als EUA, sinó malauradament a Polònia, Hongria, Itàlia, França,... i molt em temo que a Espanya, on de fet (d’amagat això sí), no ho ha deixat de ser mai des del dia que es publicà, l’any 1949. L’última gran pensada (dintre del marc mental de l’article dos de la Constitució, insistim) dels espanyolíssims és la il·legalització dels partits independentistes. Els monotemàtics ja saben que a l’independentisme, si va més enllà d’unes idees i uns sentiments, se l’empresona i se’l fustiga judicialment de forma implacable. Però no en tenen prou, perquè han albirat que darrere de cada independentista hi ha un nazi disfressat de xai. I per a més inri, de xai burgès, supremacista, que odia els espanyols, les forces de l’ordre, la monarquia, els treballadors del camp murcià, andalús i extremeny, i de tant en tant explora la via terrorista amb l’excusa de preparar traques per a les festes majors. Entre 1933-35 la Confederación Española de Derechas Autónomas va aconseguir el poder de la República, i tot i l’amalgama de partits que la conformaven es posaren d’acord sota aquest lema: “Religió, Família, Pàtria, Ordre, Jerarquia i Propietat.” I en això consistia, en resum, tota la Constitució. Doncs, si fa no fa igual que ara, només que els espanyolíssims es basten amb un article.