Disjuntives

S’intuïa que la decisió entre confinament total o parcial depenia de la disjuntiva entre salvar el màxim de vides possibles o per contra posar el màxim de fre al desastre econòmic que es derivarà inevitablement de la pandèmia. Si s’evitava el confinament total, això ens conduïa irremissiblement a la saturació hospitalària i logística. Però si no s’ha evitat abans és perquè, si s’aturava totalment la maquinària productiva durant un temps indefinit, els qui fan números i pressupostos no s’imaginen, encara ara, si no és que el Banc Central Europeu o un sistema de bons comunitaris avancen els diners per pagar nòmines i impostos, com s’ompliran les arques de l’Estat perquè funcioni un mínim el benestar que teníem més o menys tothom abans de la pandèmia. En poques paraules, com suggeria el vicegovernador de Texas, Dan Patrick, la disjuntiva és: o mor la gent irremissiblement, com si d’un acte de servei es tractés, per salvar l’economia o salvem vides per damunt de tot, encara que l’economia derivi en una recessió, deflació o ruïna antològica. La qüestió, així plantejada, no deixa de ser un carreró sense sortida. Tanmateix, jo em fixo en el que ha passat a la Xina. A la província de Hubei, origen del virus, d’on Wuhan és la capital, avui, a penes tres mesos després d’un confinament severíssim, ja tornen a funcionar pràcticament totes les cadenes de producció i els serveis. No sols això, sinó que mig món demana ajut a la Xina. Allà, la cultura del comportament de la gent és molt diferent que als pobles mediterranis. Allí sí que des que naixes ets un soldat al servei de l’Estat. Com deia el general, això nostre és també una guerra. Però, com sap perfectament el militar i qualsevol que hagi estudiat història, a la guerra guanya qui té millors generals, millors oficials, millors soldats, millor armament, més esperit de lluita i capacitat de resistència, més talent estratègic, millors subministraments i millor rereguarda. No es tracta de comparar quants morts s’han produït aplicant una estratègia o una altra, segons els països, sinó de valorar, encara que sigui imitant els altres i menjant-te l’orgull patri, el grau de disciplina social que tenim els ciutadans dels respectius països del món. Quan es confon disciplina social amb posar a prova el grau d’espanyolitat dels qui demanen el confinament total, tenim les de perdre segur.