El 25%

La realitat és que les direccions dels centres públics i concertats d’ensenyament no estan disposats a incomplir pel seu compte la sentència del 25% del castellà. La fatal realitat és que és improbable que la Conselleria trobi cap fórmula per evitar que no es compleixi, si no vol que el seu responsable i adlàters siguin acusats, com a mínim, de desobediència i prevaricació. No creiem que el Parlament aprovi una resolució que insti la Conselleria a desobeir la sentència. La reforma de la llei de política lingüística, si s’aprova, normalitza el 25% i deixa la porta oberta, a criteri dels centres, perquè sigui més gran el percentatge de castellà com a llengua vehicular i, per tant, no garanteix que els centres públics i concertats imparteixin el 75% de l’horari lectiu en català. A veure: tenim algun informe que analitzi com s’està produint la immersió lingüística en els darrers cinc cursos, per exemple? Els nens i les nenes, els nois i les noies que no parlen català habitualment en els seus contextos familiars i socials, en acabar la Primària i la Secundària, saben parlar en català amb correcció i fluïdesa? Es fan proves orals de català en finalitzar l’ensenyament obligatori igual que es fan per avaluar el nivell d’aprenentatge de les llengües estrangeres? No cal recordar que a l’ensenyament secundari sempre, amb autonomia o sense, el castellà com a llengua vehicular ha depassat el 25%.

La situació de l’aprenentatge escolar del català entre l’alumnat de parla distinta fa anys que no és satisfactori. Els resultats de les proves d’avaluació externa de competències a 4t d’ESO de llengua catalana i castellana no són per tirar coets. El nivell alt de les competències lingüístiques de comprensió lectora i expressió escrita no supera de mitjana a Catalunya no supera el 25%. La majoria d’alumnat de la majoria dels centres estan, com diuen eufemísticament els informes, dins del llindar de superació. Diem això perquè la realitat, sempre la realitat objectiva, ens indica que el problema no és el 25% de classes en castellà, sinó que el sistema escolar no ompleix els objectius normalitzadors que pretenia la immersió. Vist i entès així, a veure si al final el TSJC amb la seua sentència encara farà un favor a l’escola catalana. Si més no, ens ha obert els ulls i ens ha fet adonar que la immersió ja fa temps que ha esdevingut una fantasia.