Hipòcrites!

Un país on una senyora presidenta d’una comicitat (perdó!, d’una comunitat) autònoma és capaç d’afirmar que els qui a Catalunya duen un cognom castellà ho tenen difícil per a trobar feina, i no la desmenteixen sinó els humoristes, vol dir que és un país infestat d’humoristes, de tantmefotistes, d’estúpids i cretins. Un país on la bella guàrdia del PSOE fa declaracions tan ràncies, tan anacròniques, tan conservadores, no ja sobre l’amnistia, sinó sobre l’ús del català i altres llengües cooficials espanyoles al Congrés i al Senat, que sembla que les hagin expressat dirigents dels partits més dretans del nostre panorama polític, cosa que només implica que en aquest país, Espanya, impera un cinisme tan brutal que no pot ser que no derivi de la ignorància supina ancestral que el sustenta. Un país, curull de constitucionalistes de boqueta, que s’autoanomena “democràcia consolidada”, on els seus responsables són incapaços de fer que es compleixi la Constitució pel que fa a la renovació del Consejo General del Poder Judicial, cinc anys de l’obligació! És un país que o bé considera algunes institucions fonamentals com a simples decorats escenogràfics o bé les fa funcionar si s’acorden als interessos partidistes. El partit que proclama que ha guanyat les eleccions, però que no té majoria per a governar perquè ningú llevat de l’extrema dreta vol pactar amb ell, és un partit que simplement no convenç la majoria de votants del país del qual es vol erigir àrbitre de la moderació, de la llibertat, de la igualtat entre els espanyols.

Ves quin país en què, diuen, tothom és igual davant de la llei (d’això es deu tractar la igualtat dels espanyols), excepte el cap d’Estat que és inviolable i no “está sujeto a responsabilidad”. Un país en què el mateix fet de ser independentista és considerat potencialment terrorista i, en canvi, exhibir banderes anticonstitucionals, fer la salutació feixista i corejar himnes de la mateixa naturalesa és considerat llibertat d’expressió. No sé si a les misses en honor a insignes feixistes caiguts per Espanya es llegeix mai aquest passatge de Mateu, 23.28: “Igualment vosaltres, de fora sembleu justos, però per dintre sou plens d’hipocresia i de maldat”. Potser sí, però o no ho escolten, o pensen com sempre que els malvats, els pecadors, els destructors de la Pàtria sempre són els altres