Perseguits

Els pobles més perseguits i maltractats del món no són els musulmans palestins de Gaza, sinó els rohingyes de Myanmar (antiga Birmània). Per a les autoritats birmanes són considerats immigrants il·legals procedents de Bangladesh, i són desposseïts de tot. Ni pàtria, ni llengua ni símbols ni religió ni res. I no em sona que països tan preocupats per les llibertats democràtiques com els EUA o la mateixa UE hagin vessat ni una llàgrima ni els hagin enviat un euro ni cap portaavions per protegir-los. Tant o més que els palestins ho són els hazara, descendents dels mongols, majoritàriament musulmans xiïtes, de parla persa que habiten sobretot el centre i sud de l’Afganistan i escampats també pel Pakistan o l’Iran. Víctimes dels talibans, d’Al-Qaeda, dels extremistes sunnites i d’Estat Islàmic. Per als quals tampoc no hem vessat gaires llàgrimes ni cap comissionat de la UE els ha ofert protecció. O els yazidites, de religió preislàmica, ubicats sobretot al nord-oest de l’Iraq, als quals, quan els fanàtics d’Estat Islàmic van envair la regió, van esclavitzar les dones, van matar en massa els homes i van militaritzar la canalla. Per no parlar de les víctimes oblidades del genocidi nazi de gitanos i la discriminació social que pateixen encara en tants països del nostre entorn cultural i polític. Per no referir-nos als kurds, que van col·laborar evidentment amb els EUA per enderrocar Saddam Hussein, que els havia gasificat com si fossin la processionària, i tanmateix continuen rebent per totes bandes, pels iraquians, els sirians, els turcs. Un poble que fa més de cent anys que reclama un estat propi. O els indígenes de la selva amazònica brasilera perseguits i caçats com a conills pels grans explotadors forestals o les faraòniques regulacions fluvials. O els musulmans uigurs al nord-oest de la Xina, que són perfectament reeducats en “centres de formació professional” perquè aprenguin a comportar-se com uns bons han (l’ètnia majoritària xinesa) i els desaparegui del cap qualsevol idea d’independència que els pogués “torturar” tal com passava al Tibet. O, per referir-nos al súmmum de l’estupidesa, els atacs i els assassinats en països com Tanzània, República Democràtica del Congo o Burundi de l’Àfrica subsahariana, contra els albins, per la creença que les pocions preparades amb els seus ossos porten bona sort.