La nova cançó
Mai en la història de la música catalana hi havia hagut tants i tantes cantants i tants grups de música com de fa un temps. I tot fa pensar que anirà en augment. Només cal estar atent a les novetats de què ens informen programes temàtics de ràdio o observar l’entusiasme que provoca Eufòria o altres programes similars d’altres plataformes audiovisuals. Deu ser, però, que m’he fet gran o que soc el típic representant dels baby-boomers (els nascuts entre els 50 i 60) incapaços –diuen– d’entendre el món en què vivim, la realitat és que la gran majoria d’aquestes novetats musicals totes sonen igual. Les cançons, les quatre notes, la melodia, les veus i fins i tot les lletres. Res més lluny de la complexitat dels Beatles, de Peter Gabriel, Joplin o Pink Floyd. Certament, quatre acords són els que han fet servir tant els Rolling com Bob Dylan, però han creat un munt de possibilitats harmòniques genials. També és cert que ho han aconseguit, amb més complexitat o més senzillesa, una colla dels nostres intèrprets i cantautors: F. Palau, El Petit, Oques, Blaumut, R. Mas, Tordera, A. Puntí, Mar Bonet, les Neddermann i deu més. I, en canvi, en rares ocasions tenim la sort d’escoltar alguna peça seua pels mitjans audiovisuals nacionals. Potser sí que té interès per al nostre progrés cultural que tant jovent s’apunti a cantar i a pujar a un escenari per fer ballar el personal i convertir-ho en una professió com la d’influencer. ¿Però és que no hi ha cap altre model que la música llatinoamericana, les seues coreografies, la sexualització i els lluentons? Què se n’ha fet dels sons mediterranis i anglosaxons? ¿Com és possible que cada quinze dies ens brostin tants talents: que si una nova Rosalía, o una nova Shakira; una nova Rihanna, una nova Ariana Grande o una nova Chlöe? D’acord, visca la música, el ball, l’adolescència i els autotunes, els moduladors de la veu amb què ningú desafina. Com no ha de ser bo que el nostre jovent tingui grans objectius a la vida i que alguns els aconsegueixin cantant i ballant, com aquell que diu, tot just en plena adolescència. Ja tindran temps de conèixer el pa que s’hi dona en el món de l’espectacle i de la indústria musical. Ben mirat, si les cançons les interpreten en català, lloats siguin el reggaeton, la salsa i àdhuc el rap o el trap.
