A l’artista, l’en fan
Als escriptors o, en general, als creadors artístics, la fama, el prestigi, la demanda de la seua obra i la glòria, si escaigués, els arriben no tant per la qualitat de la seua obra, sinó per l’aurèola amb què és coronat pels premis guanyats, els crítics i prescriptors diversos amb qui té, el creador, afinitats electives o condicionades, per les recomanacions que solen fer-ne els incondicionals i els col·legues. I sobretot pels altaveus mediàtics dels seus editors, els seus agents i els seus experts en màrqueting que han sabut greixar la maquinària per crear les expectatives de consum d’un públic lector que tria en funció dels missatges de propaganda de l’estil: es tracta d’una obra única, singular, que els corprendrà per la manera tan original de tractar els problemes o les preocupacions del món en què vivim. I si, a més, es van filtrant als mitjans i xarxes socials, a mesura que va creixent la popularitat del “personatge”, algunes píndoles de la seua dissortada, empebrada o anòmica vida i dels seus desordres vitals (com per exemple que barreja en la intimitat lectures tant de San Juan de la Cruz com de Voltaire, Sade, Bukowski o Kerouac), aniríem completant l’estratègia de la seua promoció i popularització. Només el temps, en tot cas, posarà les “coses” al seu lloc i és probable que algun savi indiscutible, un G. Steiner pel cas, ja separarà, el gra de la palla, quan s’hagi d’antologar, catalogar o fixar un cànon.
L’artista, el creador, normalment es fa, s’educa (alguna predisposició genètica hi deu haver, també), però el que aconsegueix fama, almenys modernament des de la implantació dels sistemes comunista i capitalista, l’en fan els tecnòlegs del màrqueting. Aquest i els seus algoritmes han acabat governant i monitoritzant tot el que es produeix per al consum humà, animal i vegetal. I, molt important, ha anat modulant el gust de les majories i, per tant, allò que en podríem dir la fenomenologia del plaer. Generalment l’artista que triomfa és el que se cenyeix als esquemes, prototips, constructes, llenguatges, esquemes mentals que el màrqueting, ha anat inculcant, induint en el gran públic i ha situat en els primers llocs dels rànquings de vendes, de bones crítiques, d’edicions, de reproduccions i traduccions. De la resta se’n diu artistes, cineastes, escriptors “independents”, outsiders o antisistema.
