La reciprocitat electoral
La reciprocitat electoral és un acord entre dos o més països que permet als ciutadans d’un país votar en les eleccions locals de l’altre país, i viceversa segons l’article 13, apartat 2, de la Constitució Espanyola de 1978. Aquest tipus d’acords sols es poden aplicar a les eleccions municipals i no a les nacionals. Així, els ciutadans i ciutadanes procedents de països amb conveni de reciprocitat podran votar a les eleccions municipals. Espanya té acords de reciprocitat amb 13 països, com el Regne Unit, Nova Zelanda, Xile, Equador, Cap Verd, Bolívia, Colòmbia, Perú, Paraguai, Trinidad i Tobago, Corea del Sud, Islàndia i Noruega. Això significa que els ciutadans d’aquests països que viuen a Espanya poden votar en les eleccions locals espanyoles, i els ciutadans espanyols que viuen en aquests països poden votar en les seves eleccions locals. En aquest sentit, per votar en unes eleccions municipals és imprescindible tenir la nacionalitat espanyola o bé que el país d’origen tingui un conveni de reciprocitat amb Espanya. Per tant, les persones que només estan empadronades no tenen dret a vot.
D’entrada, el Marroc no té aquest conveni amb Espanya que permetria als espanyols que viuen al Marroc votar i a l’inrevés. Així, doncs, per assolir el dret a votar a Espanya, qualsevol persona d’origen marroquí o de qualsevol altre país ha de passar per un procés de 10 anys de residència legal per començar els tràmits al final dels quals esdevindrà ciutadà espanyol de ple dret. En aquest sentit, cal afirmar que l’assignatura d’aquest acord entre Espanya i el Marroc és qüestió de temps. Així, els ciutadans d’origen marroquí tindran aquest dret a votar i es convertiran en el focus d’atenció dels partits polítics locals. D’aquesta manera podran obtenir el valor que mereixen com a col·lectiu més nombrós de Catalunya i podran formar part dels llistats electorals o, inclús, podran ser elegits i formar part dels governs locals.
Està clar que aquesta mesura de reciprocitat busca fomentar la participació política de les comunitats estrangeres i reforçar les relacions diplomàtiques entre els països involucrats. Però, el més important és buscar aconseguir una societat inclusiva, igualitària i equitativa on tothom pugui estar ben escoltat i ben valorat a nivell polític, social i cultural.
