Un vintage d’allò més agradable

L’excusa va ser celebrar el programa 700 (encara que ho fessin al 707), però el cert és que als graciosos de Zapeando (La Sexta) els va sortir completament redó el viatge al túnel del temps als anys setanta. Frank Blanco, Ana Simón, Quique Peinado, Cristina Pedroche, Ana Morgade i Miki Nadal es van disfressar amb perruques, pantalons acampanats cenyits, minifaldilles psicodèliques, botes fins als genolls, plataformes i cardats en un especial que va tenir el moment culminant en el monòleg de Miki Nadal (excel·lent feina dels guionistes) explicant als que no els van viure com eren els setanta a nivell televisiu i social, sobretot quan es revisava l’única televisió existent i en blanc i negre. Va tenir alts i baixos (és el però d’aquest programa, que no acaba de resoldre) però va tornar a ser l’estrella a la franja de sobretaula. Sobretot perquè, a banda dels habituals, va comptar amb un convidat de superluxe, una llegenda de la televisió que als setanta estava en plena esplendor i que va comptar anècdotes amb tota lucidesa i autocrítica: José María Íñigo.L’excusa va ser celebrar el programa 700 (encara que ho fessin al 707), però el cert és que als graciosos de Zapeando (La Sexta) els va sortir completament redó el viatge al túnel del temps als anys setanta. Frank Blanco, Ana Simón, Quique Peinado, Cristina Pedroche, Ana Morgade i Miki Nadal es van disfressar amb perruques, pantalons acampanats cenyits, minifaldilles psicodèliques, botes fins als genolls, plataformes i cardats en un especial que va tenir el moment culminant en el monòleg de Miki Nadal (excel·lent feina dels guionistes) explicant als que no els van viure com eren els setanta a nivell televisiu i social, sobretot quan es revisava l’única televisió existent i en blanc i negre. Va tenir alts i baixos (és el però d’aquest programa, que no acaba de resoldre) però va tornar a ser l’estrella a la franja de sobretaula. Sobretot perquè, a banda dels habituals, va comptar amb un convidat de superluxe, una llegenda de la televisió que als setanta estava en plena esplendor i que va comptar anècdotes amb tota lucidesa i autocrítica: José María Íñigo.