Ferreras, desencadenat

El dia menys pensat, Antonio García Ferreras morirà en acte de servei, en ple Al rojo vivo i a peu de plató de La Sexta. Aquest diumenge va tornar a tirar pel dret i va encapçalar una altra marató televisiva per intentar explicar el paperot socialista en el comitè federal que havia d’aprovar investir l’enemic en nom del mal menor com a president del Govern i que ha creat un cisma al PSOE que acabarà passant-li factura en les pròximes eleccions, perquè d’haver-n’hi, n’hi haurà, més tard o més d’hora, i a la militància l’emprenyament encara no se li haurà passat i obrarà en conseqüència. Però, en fi, allà ells i la seua circumstància.

El cas és que Ferreras, des de primera hora del matí, va tornar a treure les càmeres a peu de Ferraz per explicar el que hi estava passant i, és clar, com en l’anterior ocasió, no hi passava res, o, més ben dit, no en transcendien notícies, i aquest forat, en rigorós directe, costa moltíssim d’omplir. Ferreras, hàbil prestidigitador, va utilitzar tots els seus recursos per tal de crear un clima d’incertesa inexistent fins que es va conèixer el resultat de la votació.