Un retorn amb dubtes

Televisió Espanyola ha decidit recuperar la sèrie Víctor Ros després d’haver cancel·lat la primera temporada. De fet, ja s’han gravat els capítols de la segona. Ens n’alegrem, perquè es tracta d’una sèrie amb potencial, a l’introduir, a l’Espanya del segle XIX, un policia que, havent sortit del lumpen, és un precursor de la investigació científica i també deductiva al més pur estil holmesià, amb qui, per cert, trava amistat en una de les novel·les de Jerónimo Tristante (Múrcia, 1969), el seu pare literari. Tanmateix, així com ens n’alegrem, ens posem igualment a la defensiva. Dos de les raons per les quals la primera entrega va agradar però no va provocar un entusiasme indescriptible van ser, primer, el discret ús del croma a l’hora d’ambientar el Madrid castís en el qual discorre una bona part de l’acció i, sobretot, les llicències del guió, si el comparem amb el text literari. El món de Víctor Ros és prou ric per canviar el seguit de personatges que hi apareixen o per crear-ne altres de nous. Valgui com a exemple el cas de la prostituta enamorada, Lola, la valenciana. Ja ho veurem.