L’imperi de Halloween

No diré jo que sigui una mala moda que recullen puntualment tots els informatius a l’ús amb reportatges i notícies més o menys costumistes, però sense voler pecar d’avi batalletes ni de persona ancorada en el passat, sí que trobem a faltar un detall, un gest –sobretot a La 1 o a La 2–, recollint, íntegre o com a reportatge, algun d’aquells gloriosos Estudio 1, en blanc i negre, en què s’escenificava el Tenorio de Zorrilla, sobretot la versió de l’any 1966, amb Paco Rabal i Concha Velasco, la millor que s’ha fet mai.

Als que ja tenim una edat i ens vam criar amb els programes de l’única televisió que hi havia en aquest país, quan arriben aquestes dates ens ve, o almenys parlo per mi, una sobredosi de nostàlgia que tarda a desaparèixer. Si fem un cop d’ull a les graelles televisives, comprendrem fins a quin punt s’ha instal·lat a Espanya la moda anglosaxona del Halloween i, per tant, una invasió de pel·lícules fantàstiques i de terror per acompanyar el dinar, el sopar i, per descomptat que això no canvia –almenys aquí–, les castanyes i els panellets.