L’home que queia bé

Perico Fernández (Saragossa, 1952) era una d’aquelles persones que cauen bé. Fins i tot en els seus moments baixos, quan va tocar l’infern amb les mans, provocava empatia en l’espectador, que recordava els seus grans moments esportius als setanta, en els quals va encadenar títols com a campió d’Europa i del món en la categoria de pes lleuger. En les seues entrevistes, apareixia com el nen que sempre va ser, entremaliat però de bon cor, ingenu i una mica simple, però que es guanyava l’audiència. Ara que se’ns n’ha anat per sempre, convindria recordar el seu debut televisiu el 17 de maig del 1985, ja retirat de la boxa, a La 1, al programa Como Pedro por su casa, al costat de Pedro Ruiz, José Luis Coll i Ana Obregón. A Perico li van donar la parcel·la esportiva d’una paròdia d’informatiu titulat Noticias ni fu ni fa. Pedro Ruiz recordava, amb motiu de la seua mort, que “era l’únic que s’aprenia els textos de memòria i que, a pesar de la seua evident tartamudesa, demanava que li posessin en el guió paraules llargues i complicades”. Bona persona, professional i amb sentit de l’humor.