Les llàgrimes de Nadal

Des del fiasco del 2013 amb aquell nyap d’anunci amb Raphael, Montserrat Caballé, David Bustamante i Marta Sánchez, la loteria de Nadal va decidir canviar el rumb i posar-se en mans de l’agència Leo Burnett a l’hora de promocionar el més popular dels sortejos d’aquest país. I l’agència, amb pressupost i ambició, es va llançar a conquerir els hipotètics jugadors a base de tocar-los la fibra. Així doncs, el 2014 vam plorar amb Antonio al bar, i el 2015 amb l’animació protagonitzada per Justino. Ara, per a aquest 2016, cal tornar a preparar els mocadors per eixugar-se, més o menys discretament, les llàgrimes que provoca el curt de Santiago Zannou, molt ben puntejat per la música de Fernando Velázquez, que gira al voltant de Carmina, una mestra jubilada a l’asturiana Villaviciosa i amb principi d’Alzheimer a la qual ningú vol contradir de l’error que li fa pensar que li ha tocat la grossa de Nadal. Bevent a les fonts de Good bye, Lenin! (Wolfang Becker, 2003), el curt emociona però, a més de compartir-lo, la gràcia està que et toqui la grossa.