Si Lennon aixequés el cap

Fent zàping a l’hora de la sobretaula del dijous festiu, vam caure en el Sálvame de Telecinco, que ens recordava que justament un 8 de desembre de fa trenta-sis anys va ser assassinat a trets John Lennon a les portes de l’edifici Dakota de Nova York, l’immoble que va angoixar el personal com a escenari de La semilla del diablo, de Roman Polanski. Millor hauria sigut que no ho haguessin recordat, perquè vam assitir, entre morbo i curiositat, a una patètica imitació de Chelo García-Cortés amb un símil d’aquella jaqueta de pell de l’ex-Beatle, perruca i ulleres redones fosques, anunciant que col·locaria una ofrena floral –que no va arribar a fer-se– davant d’una basta imitació del monument en honor de l’autor d’Imagine, mentre la resta dels col·laboradors de la cosa, amb poca voluntat i encara menys interès, taral·lejaven el llegendari himne de pau i fraternitat amb les mans entrellaçades. No hem trobat encara foto del moment, però la cosa va ser patètica, creguin-me. I breu. Hi havia ganes d’anar, segons ells, a l’important: les baralles de Fonsi Nieto, la seua ex i la mare d’aquesta.