Bé està el que bé s’acaba

Ha acabat Velvet destrossant la competència i deixant les portes obertes a un spin-off que asseguren que ja s’està gestant als despatxos d’Atresmedia. Sens dubte, al llarg d’aquestes quatre temporades, aquest culebró pur i dur, amb final feliç i embolcallat en una banda sonora excepcional amb grans èxits dels 40, 50 i 60, s’ha convertit en l’últim gran referent televisiu d’aquest país i, sobretot, amb aquesta generosa propina d’emetre quinze minuts en directe –una cosa inusual a Espanya– previs al final més desitjat per l’audiència: el casament entre Alberto i Ana. Antena 3, sense reparar en les despeses, va llançar la casa per la finestra en mitjans tècnics per aconseguir que prop de cinc milions d’espectadors no es perdessin cap detall de les últimes cuades de la trama. S’ho van treballar bé i, atesa la poca experiència teatral de la majoria dels actors, van optar per anar sobre segur. José Sacristán, amb molta mili a sobre per fallar ara, i el secundari Asier Etxeandia –tot un descobriment– van ser els que es van carregar a l’esquena la responsabilitat del directe. Èxit complet.