Punxada de Bertín

Mediaset va jugar amb foc i es va cremar. Estrenar qualsevol cas en el període nadalenc, encara que es tracti d’un producte consolidat, és molt arriscat perquè l’audiència ho és tot menys fidel. És el que li ha passat amb el retorn de Bertín Osborne i Mi casa es la tuya, que va assolir un mínim històric (el 14,15%) apallissat per un thriller rutinari com Un ciudadano ejemplar a Antena 3 (21,5%). No va ser culpa de Bertín, ni del programa, ni del convidat, Raphael. Simplement

va ser una mala data i una pitjor elecció. El que té de bo Bertín és que mai enganya. El seu ambient d’amiguets, facècies, cuina i millor vi, convida a les confidències. No generen grans titulars però agraden, com les confessions etíliques del presentador i del convidat que van acabar amb trasplantament de fetge. 

Postdata: Quan ja havíem escrit, per raons vacacionals, l’anterior Boig  per tu, ens va arribar la notícia de la mort de Carrie Fisher (Beverly Hills, 1956), la inoblidable princesa Leia Organa. Per ratificar-nos en l’escrit, el Nadal del 2016 ha estat nefast per al cine.