... i any nou

Encara que a un quart de dotze del matí la majoria dels mortals es recuperen al llit dels excessos de la nit de Cap d’Any, resulta d’allò més sa reunir-se amb José Luis Pérez d’Arteaga per disfrutar del Concert d’Any Nou des de la Sala Daurada del Musikverein vienès. Un any més, l’elecció va resultar d’allò més encertada. El director de la Filharmònica de Viena, que celebrava el 175è aniversari amb un vestuari per a l’ocasió, va ser el veneçolà Gustavo Adolfo Dudamel, que va aportar joventut i frescor a un concert poc donat a innovacions més enllà de les estrictament necessàries. Joventut, perquè als seus 35 anys va ser el més jove a col·locar-se al faristol davant dels músics (i a més sense partitura, tot de memòria), i frescor, amb fins a set peces inèdites en els programes d’un concert les entrades del qual van des dels 240 als 1.090 euros. Una d’aquestes va tenir sabor i castanyoles espanyoles. La polca ràpida Pepita, composta pel fill gran dels Strauss en memòria de Pepita de Oliva (1830-1871), ballarina espanyola que va enlluernar a Viena en una actuació l’estiu del 1853.