La memòria del cor

Emilio Aragón (l’Havana, 1959) és un home certament polifacètic des del debut com a pallasso amb el seu pare i oncles al grup Gaby, Fofó Miliki, Fofito i Milikito. A partir d’aleshores ha estat humorista, presentador, actor (Médico de familia ja forma part de la història d’aquest país), músic, compositor, director d’orquestra, empresari televisiu d’alta volada, director de cine i, ara, acaba d’estrenar la sèrie Pulsaciones a Antena 3 amb un memorable debut en què va polvoritzar els més directes rivals dels dimarts a la nit, MasterChef a La 1 i Gran Hermno VIP a Telecinco.

Pulsaciones, impecablement interpretada i amb un ritme narratiu de nivell, explica com un metge, amb el cor trasplantat d’un periodista assassinat, rep missatges del seu nou òrgan, que l’obliga a aclarir l’impune crim del seu donant. D’una banda ens recorda l’excel·lent Deute de sang de Clint Eastwood però, d’altra banda, ens remunta a aquella boutade de Mariló Montero a Las mañanas de La 1 quan va afirmar que “ull viu, que amb el trasplantament també va l’ànima del donant”.