La veu de la Movida

He de confessar que no era gaire fan de Paloma Chamorro (1949-2017), però s’ha de reconèixer que va tenir un paper fonamental a l’encotillada televisió dels 70 i principis dels 80. Pujant al carro del canvi afavorit per l’arribada socialista al poder, va ser com una alenada d’aire fresc en una societat que necessitava trencar amb el passat. Paloma Muchomorro (no he sabut mai si el sobrenom era afectuós o pejoratiu) va ser una presentadora políticament incorrecta (fins al punt que, ara que s’està tan pendent del que és correcte, no sé si tindria lloc en algun programa), amb notables estirabots que s’excusaven amb l’objecte de la tan desitjada llibertat d’expressió, fins que va arribar el fatídic 16 d’octubre del 1984, en què va sortir a presentar amb un Crist crucificat penjant-li del coll amb cap de porc i els poders fàctics la van cessar poc després. En qualsevol cas, el programa La Edad de Oro, a TVE, va ser la veu de la Movida al cohibit Madrid de Tierno Galván, i va descobrir talents com Alaska, Los Rebeldes, Danza Invisible, Loquillo i Almodóvar & McNamara.