Vint anys del ‘Crónicas’

Curiós, el cas de Crónicas Marcianas, de les quals ara es commemoren els 20 anys de l’estrena. Cert que va marcar un abans i un després en els late night televisius i que està considerat com un dels pares i mares de la televisió porqueria, però no va ser el primer programa a posar-se en el candeler alimentant l’insaciable morbo de l’audiència: Esta noche cruzamos el Mississippi, amb Pepe Navarro, és anterior (setembre del 1995), el Qué me dices de Belinda Washington i Chapis és del juliol d’aquell mateix any o l’infecte Tómbola del Canal 9 valencià és del març del 1997. Però el més sorprenent és que Crónicas, presentat per Xavier Sardà, que va abandonar el seu hàbitat natural de la ràdio per col·locar-se davant de les càmeres, va nàixer per acabar amb el regnat de Pepe Navarro, que havia marxat a Antena 3 amb el seu La sonrisa del pelícano... com un programa seriós. Una vegada silenciat el Pelícano, allà pel 2000, Crónicas va substituir els seus tertulians per exgran germans i llavors sí, llavors es va dedicar a remoure la porqueria sense mesura ni clemència.