Veiem dos partits

El que contemplem en directe i un altre, completament diferent i del qual ignoràvem la existència, que descobrim l’endemà a través dels resums de les televisions, sobretot a Jugones, El Chiringuito i Deportes Cuatro.

En aquests programes no se centren en les jugades més destacades del partit, o en les reaccions dels protagonistes a la sala de premsa o en la zona mixta.

No, el que es fa és rearbitrar de nou el partit destacant per damunt de tot els errors arbitrals –sobretot si el beneficiat és el Barcelona– i amb l’excusa de mostrar “el que l’ull no veu”, ensenyar totes les polèmiques que se’ns havien passat per alt: enfrontaments, insults –Déu n’hi do quina mà tenen per llegir els llavis aliens– o comentaris. El Barça-Atlètic en va ser un exemple.

La companya Mònica Planas, en un encertat comentari a la seua secció diària d’El Mundo Deportivo, posava el dit a la nafra d’un fenomen que, per desgràcia, cada vegada és més habitual: fins ara crèiem que per televisió vèiem un partit però no, cras error, en realitat són dos.