Ha mort Bernardo

Com a conseqüència de les xacres i després d’una vida disfrutada al límit durant 83 anys, ha mort Bernardo Cortés Maldonado (Jaén, 1934), sens dubte un dels personatges més entranyables de la Barceloneta preolímpica, a la qual va arribar sent un nen i de la qual ja no es va moure. Cantautor amb discos i llibres gravats i editats, era un fix en els llegendaris xiringuitos (ara ja enderrocats) a peu de platja. Allà el vaig conèixer en els meus anys universitaris, mentre cantava als guiris aquell himne titulat Qué bonita es Barcelona (que no té res a veure amb aquell altre Qué bonita es Badalona). La fama mediàtica, que l’altra ja la tenia, va arribar-li a Bernardo ja de gran, quan Alfons Arús el va portar al seu La casa por la ventana de La 2, o Loreto Valverde, a Qué gente tan divertida de Telecinco. Però el seu grau de popularitat més alt l’hi va proporcionar Oriol Grau quan el va convertir en Palomino al Sense títol d’Andreu Buenafuente, a TV3. El més gran de Bernardo és que, amb la seua mort, deixa pendents unes quantes gales ja firmades, la primera de les quals a Badalona.