Parlar a deshora

Perquè es produeixi un fet tan espectacular, inesperat i taquicàrdic com la remuntada de dimecres del Barça davant del PSG, han de conjugar-se una sèrie de factors i que no en falli ni un: una afició entregada (hi va ser), un equip amb fe (a la vista està), un rival angoixat per la por escènica (fet), sort (a doll), superioritat sobre el contrari (també) i que les decisions arbitrals et vagin a favor (evidents). El que no es pot fer mai és parlar abans de temps ni anar-te’n de l’estadi amb minuts encara per jugar-se.

Això segon és anecdòtic com aquests dos aficionats que va entrevistar Antena 3 ja fora del Camp Nou que se’n van anar amb el 3-1 i es van assabentar de la remuntada pel clam de l’estadi. El greu va ser el que va fer Pedrerol. Va arrancar el Champions Total a cinc minuts del final i va pronunciar el panegíric del Barça. “No ha pogut ser”, “ho ha intentat fins al final”, “ho ha tingut a les mans”, “el gol de Cavani ha estat un cop”. Va donar pas a publicitat i, com que és tan llarga, a la tornada el 3-1 ja era el 6-1. Aleshores va parlar de fe i de miracle.