El conflicte que ve

Despistats per la ressaca del Barça-PSG, pel fet de no saber el nom del successor de Luis Enrique, els seixanta anys del Tractat de Roma, les últimes bromes de Donald Trump o al veure Susana Díaz ressuscitant les mòmies del socialisme perquè li donin suport moral, ens està passant desapercebut un conflicte que, si ningú no hi posa remei, pot portar Eurovisió –sí, el festival d’Eurovisió– a un punt sense retorn. El perfecte equilibri geopolític del certamen, que tan bé explicava l’enyorat José Luis Uribarri, està a punt d’esclatar pels aires –i si només és això, rai– a causa del conflicte que ha generat l’organització al negar l’entrada a Ucraïna –durant tres anys, a més a més– a la representant de Rússia, Júlia Samóilova, i la seua cançó Flame is burning. El govern de Kíev ha estat taxatiu: no pot entrar al país algú que l’any 2015 va cantar a Crimea per als prorussos. Putin s’ha enfurismat i ja ha anunciat represàlies de tota mena i condició. Eurovisió tremola, perquè el 13 de maig és a la cantonada. Potser serà bo que se suspengui. Bo per a Manel Navarro, s’entén.