Tapias, l’home entranyable

En la meua etapa de periodista gastronòmic vaig tenir ocasió de coincidir en dos o tres esdeveniments culinaris amb Joan Colell i Xirau (Vilanova i la Geltrú, 1946). Clar que si me l’haguessin presentat d’aquesta manera no l’hauria reconegut, com li hauria passat a la immensa majoria dels mortals, ja que aquest bon vivant, en el més elogiós dels sentits del qualificatiu, responia al nom de Pere Tapias. Un “bon jan” que, gorra marinera al rest, mai va renegar dels seus orígens com a cantant, les seues arrels i una peculiar devoció pel xató, el plat estrella de la seua Vilanova natal. Pere Tapias el vaig descobrir als setanta amb les seues cançons plenes de bon humor i no exemptes de mala llet. Qui no ha taral·lejat mai La moto o Passeig del Carme? Després va fer el salt a la tele per presentar en el circuit català de TVE el Què vol veure?, un precursor dels programes amb vídeos d’humor per acabar consagrant-se a la ràdio amb el longeu Tàpias variades, a Catalunya Ràdio estrenat el 1996. Ara se’ns n’ha anat als 70 anys. Trobarem a faltar el seu bon rotllo.