L'èxtasi de García Ferreras

Antonio García Ferreras (Lleó, 1966) fa uns dies que no cap a la pell de goig. El seu espai Al rojo vivo està recollint no en primícia, perquè coincideix amb altres magazins matinals, però sí de primera mà la llarga llista d’escàndols polítics que recorren de nord a sud i d’est a oest, amb tendència a quedar-se al centre, aquest país. El periodista, al qual sembla no importar-li el fet de no descansar, es llepa els dits donant pas a enviats especials a peu de notícia i veu a tertulians especialitzats –si és que té fins i tot el mateix Marhuenda i més a mà que aquest, ara mateix, cap ni un!– per esmicolar, amb el seu to apocalíptic –es nota el seu pas per l’àrea d’esports–, els escàndols de les diferents corrupteles que fuetegen el PP, el tema dels fiscals, les noves revelacions en la trama de la família Pujol-Ferrusola o, per acabar-ho d’adobar, aquest intent de moció de censura de Podem contra Mariano Rajoy. De ben segur que està posant-li ciris, no espelmes, al corresponent patró de les exclusives perquè la ratxa no s’apagui i pugui mantenir les audiències.