L'odiós Risto Mejide

El problema de Risto Mejide (Barcelona, 1974) és que no provoca en l’espectador cap mena d’empatia. És més, el personatge que ha anat creant –i perfeccionant– aquest publicista des de la seua aparició televisiva com a jurat en l’edició d’Operación Triunfo del 2006 provoca un rebuig immediat.

Segurament, en la vida privada –no tinc el gust de conèixer-lo–, no deu ser així, però davant les càmeres resulta insofrible i odiós i, com a entrevistador, com ja va demostrar a Al rincón de pensar i Chester in love, és pèssim, perquè ni pregunta bé, ni escolta l’interlocutor. Ara acaba d’estrenar a Telecinco All you need is love... o no –quina llàstima, utilitzar per a un programa tan discret el títol d’un clàssic–, que no és cap altra cosa que una versió empitjorada d’aquell Lo que necesitas es amor que entre els anys 1993 i 1999 va regnar a Antena 3, amb Isabel Gemio, primer, i Jesús Puente, després.

A més de notar-se massa que tot plegat és un pur teatret, Risto es permet fins i tot insultar les convidades que van a la recerca del seu minut de glòria televisiu, anomenant-les “escalfabraguetes”.