El que no pot ser...

El professor Sebastià d’Arbó o fins i tot Iker Jiménez haurien d’intervenir en l’assumpte i investigar quina estranya i malèvola maledicció persegueix, des de fa anys, la representació espanyola al festival d’Eurovisió, més enllà que gairebé no acabi mai a la zona mitjana-alta de la taula després de les votacions de rigor.

Aquest any no sembla que s’hagi d’invertir la desgràcia amb Manel Navarro (Sabadell, 1996), que fa la sensació d’haver trepitjat el que no s’ha de trepitjar mai des que és al candeler eurovisiu.

D’entrada, la polèmica per la seua designació, poc clara, la veritat, i silenciada des de les esferes de poder; després, que el tema Do it for your lover es canta en anglès, per a desesperació dels espanyolistes de pro; en les apostes figura entre els que acabaran a les últimes posicions, té més detractors que suports, i ara ho ha acabat d’embolicar amb els surfistes –l’escenografia recrea una platja amb les seues taules i d’altres–, que li han dit de tot menys guapo des de la revista oficial del gremi, Mar Gruesa, al donar una imatge del surf que no es correspon amb la realitat.