Un director que dirigeix

Sens dubte, a Vicent Sanchis (València, 1961) no se li podrà dir que està amb les mans a les butxaques des que va arribar a la direcció de la televisió pública catalana. Des del seu nomenament, que no va tenir en cap moment el consens desitjat per poder treballar amb tranquil·litat, ni tan sols en els protocol·laris primers cent dies, no ha deixat de prendre decisions per intentar evitar el naufragi de la cadena. L’home està decidit a suprimir tot el que no funciona. D’aquesta manera, va treure de la graella concursos i realities amb baixíssims índexs d’audiència i ha redissenyat dos programes tan emblemàtics com Els matins –on ell mateix es va donar a conèixer com a tertulià– i Divendres, el magazín de tarda de la casa. Fins i tot, per optimitzar recursos, reposa la millor pel·lícula del prime time de la televisió, dos dies després, al 33. Sanchis ho té clar. Va dir-ho l’altre dia: “TV3 baixa en audiència perquè la gent s’avorreix, no perquè parlem massa del procés.” Però, ai, també ho veu clar: el nucli dur de l’audiència és frívol i vol programes que les públiques no podran fer mai.