Zoovisió a Kíev

Pot agradar o no, que començo a pensar que sí tenint en compte les audiències que recull any rere d’any (el 28,4 per cent la del 2017 amb quatre milions i mig d’espectadors), el festival d’Eurovisió. Tot un clàssic familiar que s’ha disparat des que les xarxes socials són les que tallen el bacallà.

Eurovisió, segons sembla, va deixant de banda el friquisme per convertir-se en un espectacle de primer ordre que agrada a grans i petits. Aquest any la fortuna va somriure a Portugal, que va guanyar per primera vegada en la seua història gràcies a una balada, Amar pelos dois composta per Luísa Sobral i interpretada pel seu germà Salvador, un cantant forjat als pubs de Palma de Mallorca i avesat al Taller de Músics de Barcelona durant dos anys.

La seua balada va ser el “fet diferencial”, aquest que amb afany ens entossudim a buscar a Catalunya, al ser l’únic tema diferent entre les altres 25 cançons que semblaven clonades unes de les altres i en una gala que va semblar, per moments, un zoo amb la presència a l’escenari d’un goril·la, un cavall i un gall espanyol que va fer història.