Supervivència extrema

Tanmateix té un punt feble: no explicar que la franquícia no permetia introduir dones en el càsting. Per desconeixement, les xarxes socials van cremar acusant el programa de masclisme. Esclar que Atresmedia també podria haver decidit, vist això, no comprar-ne els drets.

Amb les lògiques reserves que sempre provoquen els programes ja gravats i després editats a conveniència dels interessos comercials de la productora, cal convenir que La isla de La Sexta, sota l’estricte control del sergent Pedro García Aguado, li dóna mil voltes a la pantomima del Supervivientes de Tele 5. Aquí es tracta de supervivència extrema, de catorze esforçats (quatre operadors de càmera, un fisioterapeuta, un jubilat, un educador social, un empresari, un metge, un cuiner, un segurata, un advocat, un tècnic de so i un professional del turisme) en una illa sense aigua ni menjar i només equipats amb una corda i un matxet. Tanmateix la seua audiència és més baixa. És lògic. Ni són famosets, ni generen mals rotllos, ni tenen gales o el Sálvame darrere que els serveixi d’altaveu.