Imprescindible Serrador

Ni tan sols valorarem si l’Imprescindibles que TVE va dedicar dilluns a Narciso Ibáñez Serrador està bé, que ho estava, o estava malament. Tant li fa. El que és important és que l’ens públic ja trigava a dedicar un programa en profunditat a la figura d’un dels professionals que més han fet per la televisió d’aquest país.

Encara que nascut a Montevideo el 1935, amb deu anyets es va traslladar a Espanya i des d’aleshores no se n’ha mogut. Veure el programa era recordar la història televisiva espanyola i lamentar que, potser, les noves generacions no coneguin l’obra d’aquest veritable geni que va ser capaç d’angoixar tota una generació, la meua, amb aquelles Historias para no dormir de dos rombes (avís per a navegants per a nens díscols que no se’n volien anar al llit), en blanc i negre, decorats de cartró pedra i amb adaptacions de clàssics del gènere o textos originals.

L’home que va aconseguir per a TVE el seu primer premi internacional amb El asfalto el 1967 va ser capaç de crear la mare de tots els concursos, l’Un, dos, tres, mai superat fins al moment.