Alfredo Duro, el caminador

Pedrerol i els seus, dins d’aquesta eufòria en la qual estan instal·lats des de fa uns quants dies, s’han pres molt seriosament les aventures de Duro, un periodista que s’ha fet famós, i sobretot viral, pels seus constants estirabots i polèmiques de tot tipus i condició, des del seu debut en el programa. Així hem sabut que ha passat calor, ha tingut nafres als peus i que quan ja no podia més feia autoestop. El cas és que divendres va arribar a l’estadi seu de la final on l’esperaven en directe els seus companys. Va voler plorar però no va saber o no va poder. No sé, excessivament excessiu, tot.

Escrivim això unes quantes hores abans de l’inici de la final de la Champions. O sigui que no sabem com s’ha despertat Alfredo Duro. Divendres a la nit semblava a punt del col·lapse, físic i mental, després d’haver completat –ens el creurem– amb èxit la seua aventura d’arribar caminant des de Madrid fins a Cardiff –per creuar l’estret va agafar el ferri, no ho va fer nedant– per complir la promesa que va fer a El Chiringuito de Mega si el seu Madrid arribava a la final.