La palla a l'ull aliè

Ho hem dit fins a la sacietat i no ens cansarem de repetir-ho. La nostra professió, almenys pel que fa a la informació esportiva, degenera i s’ha convertit, per desgràcia, en una guerra de trinxeres en la qual mana allò d’“ells i nosaltres”, “amb mi o contra mi” i l’“i tu més” com a mortífera arma defensiva.

Aquest cap de setmana ho hem tornat a veure amb les celebracions de la Champions i la Lliga del Reial Madrid. Bé, tant li fa si és el Madrid o el Barça quan també ho celebra. Tret de resums sàviament dosificats, seguir en directe rues, homenatges i celebracions resulta excessivament pesat i amb massa temps morts per omplir, amb el risc que comentaristes i tertulians s’envalenteixin i diguin coses que no haurien de dir.

Com per exemple Miki Nadal, speaker al Santiago Bernabéu, que va concedir a Cristiano Ronaldo la Pilota d’Or abans d’hora, la qual cosa va provocar les ires de RAC1, que el van anomenar “tontolaba”, sense recordar que han estat un mes i mig amb una secció, Amics per sempre, buscant a veure qui era capaç de guanyar el Madrid a la Lliga i la Champions.