L'assetjament de Piqué ja cansa

D’acord que Gerard Piqué se sulfura amb massa freqüència i que en algunes ocasions podria comptar fins a tres i ficar-se el tuit en una determinada part del cos abans de penjar-lo a les xarxes, però també és cert que, en l’última polèmica ocorreguda a la zona mixta de la Nueva Condomina murciana, després de l’Espanya-Colòmbia, no li faltava raó, quan va esclatar contra els mitjans.

A hores d’ara resulta ja pesada la seua fixació amb el central del Barça. És com un bucle interminable en què els mateixos mitjans, amb les seues enquestes entre els aficionats sobre si cal xiular-lo o no, no fan altra cosa que instigar la massa –així, com a element global, resulta força incontrolable i perillosa– que continuï fent-ho per, tot seguit, anar a preguntar al jugador què li sembla. I esclar, a l’enèsima vegada de la mateixa pregunta, no hi ha qui ho aguanti i després passa el que passa, amb la qual cosa la roda gira i gira fins al pròxim partit.

Encara rai que a El chiringuito van descansar explicant que al Manolo li van robar el bombo. Per sort, el van recuperar en vint-i-quatre hores.