La caiguda de l'imperi 8TV

Si ningú hi posa remei, 8TV afrontarà aquest estiu una pàgina crucial per a la seua supervivència com a televisió independent de Catalunya. Asfixiada pels deutes i després de l’abandó de Mediaset com a soci capitalista –la veritat és que la seua aportació va ser encara més ruïnosa–, va de cap a l’insondable abisme.

Només fa falta veure’n la programació. Al matí, l’àudio d’El món a RAC1, televenda i novament l’àudio de La segona hora de RAC1. Amb tot el respecte a Jordi Basté i Quim Morales i la seua troupe, per escoltar-los ja tenim la ràdio.

Escoltar-los i veure a la pantalla, això sí, l’espectacular vista des del pis 15 de la Torre Barcelona, sobre la plaça Francesc Macià, no és la qüestió. A la tarda, sense informatius, una sèrie i, a la nit, una altra sèrie o una pel·lícula de segon nivell.

Què queda? Doncs els dos pilars sobre els quals se sosté des de fa temps la que en un altre temps va ser una ambiciosa cadena: Alfons Arús (de 14 a 18 hores), que acapara el 35 per cent del share i el 25 per cent de la publicitat, i Cuní, que acaba ara, amb el 45 i el 62 per cent publicitari. Així no hi ha manera.