Fa mal a l’oïda

Tanmateix, n’hi ha un que ens posa especialment dels nervis, no tant per la qualitat, que és acceptable, com per la sintaxi, que fa mal fins i tot a l’oïda. De segur que l’han vist.

L’inefable Bertín Osborne canta les excel·lències d’uns musclos en conserva: seleccionats i condimentats amb cura, com mana la tradició. El pitjor és quan els tasta i intenta definir en veu alta les sensacions gustatives. Podria dir “són i/o estan boníssims”, o simplement el qualificatiu, però no. Per una errada del guió o un afegitó de Bertín, deixa anar un estrident “E... (així, sense la essa) boníssim (en singular).” Penós.

L’estiu del 2017 ens deixa, televisivament parlant, moltes coses per oblidar, començant per les inacabables adaptacions del Despacito de Luis Fonsi. I també pèssims anuncis, com el de la noia amb problemes de depilació que desconeix que existeix una maquineta infal·lible, ja comentat aquí; el de l’àvia fent trampes en un concurs de truites de patata, o el de la crema contra el mal d’esquena en les seues tres variants, amb tres marques diferents.