‘Docurealities’ perillosos

Cada vegada que veig programes com Menuda pareja, que poden trobar en la minoritària DKISS, em ve al cap sempre el mateix dubte. En el fons, en el fons... es tracta d’exaltar la superació davant de l’adversitat de persones, com és el cas de la parella protagonista, amb discapacitats o hi ha alguna cosa més? A Menuda pareja, un docureality nord-americà, ens familiaritzem amb el matrimoni format per Bill Klein i Jen Arnold. Tots dos pateixen una displàsia diastròfica òssia que els ha impedit créixer més enllà d’1,20 m. Al llarg de les successives entregues, coneixem el seu pas per la universitat, com es van conèixer, com és la seua vida laboral, com intenten formar una família –fills inclosos–, com han aconseguit una casa en la qual puguin sentir-se còmodes, com és el seu dia a dia en les tasques més quotidianes i com es compren un cotxe esportiu. Sí, tot és molt bonic. Un exemple per a altres persones amb la mateixa malaltia que desitgen fer una vida normal i independent. Però el dubte segueix: i si tot plegat no és res més que vendre morbo per tal de guanyar i fidelitzar audiència?