Copia, que alguna cosa queda

Aquest és el cas de la nova sèrie de producció pròpia de Tele 5, estrenada dilluns. A veure, Ella es tu padre no és que sigui una mala sèrie, que no ho és, però sona a déjà vu, independentment que 70 minuts per entrega (més els talls publicitaris) la faci interminable.

I, si no, fem memòria. A què li sona un pare tot just divorciat que per poder continuar veient els seus fills es transforma en una madura dona encarnant el rol de professora de música al col·legi on estudien els seus fills? Exacte. A Senyora Doubtfire, la pel·lícula de Robin Williams. Li posem a més un toc de Tootsie i un altre d’Escola de rock i ja tenim una sèrie d’allò més molona.

D’acord. Ara ho anomenem eufemísticament homenatge, o picada d’ull referencial, però en els meus temps se’n deia directament còpia o plagi. També és veritat que a aquestes altures del partit a la televisió, o al cine, ja gairebé tot està inventat, però continua grinyolant que guionistes de prestigi es deixin portar pel mimetisme d’èxits de fa uns quants anys per a les noves produccions.