Els excessos del corresponsal

La pregunta és aquesta: realment és necessari portar les connexions al lloc dels fets a aquests extrems per tal de transmetre a l’espectador que s’està al peu de la notícia? El dubte ens assalta després de veure com els corresponsals i/o enviats especials a les zones més afectades per l’huracà Irma es jugaven la integritat física a peu de carrer i a mercè de la pluja i els vents huracanats. Aquests dies hem vist patir, per esmentar només els periodistes de casa, Almudena Ariza (La 1), Xesco Reverter (TV3) i Rocío Sañudo (Telecinco), però, sobretot, el veterà José Ángel Abad (Gijón, 1971) per als informatius d’Antena 3. Amb la càmera desenfocada per l’aigua, l’udol del vent tapant-li la veu, amarat d’aigua sense capacitat per aixoplugar-se i agafant-se a una barana del carrer per no caure, el sofert corresponsal d’Atresmedia als Estats Units, on està destinat des del 2003, ho va aguantar tot per dir el que ja sabíem: que l’Irma s’havia envalentit i que s’havien de prendre totes les precaucions possibles per evitar una tragèdia. Excés de professionalitat o excés de morbo?