L'enuig del director

Juan Ferrer, sempre a l’última, m’explicava a l’hora d’esmorzar a Can Toni’s l’enuig que havia agafat Francesc Betriu al veure el maltractament que va donar La 2, dimecres passat, a la seua pel·lícula Furia española. El lleidatà, responsable de pel·lícules de pes en el cine espanyol com ara Corazón solitario, La plaça del Diamant –sempre ha dit que per a ell només compta la sèrie, no la versió resumida per a la gran pantalla–, Sinatra o Réquiem por un campesino español, no va tenir sort amb aquest esperpent sobre el Barça i els seus fans com a excusa a l’hora de retratar la societat catalana dels anys 70. Primer, la censura franquista la va congelar durant dos anys i només va poder emetre’s després de la mort del dictador i amb 10 minuts menys (dels 91 originals, va passar als 81 que poden veure’s al DVD comercialitzat), però és que la setmana passada La 2 va passar una versió tan mutilada que la cosa va quedar en 75. O sigui, 6 menys. Amb això, als seus ulls, va quedar feta un autèntic desastre. “Hauria valgut més que no l’haguessin emès”, es lamentava. I no li faltava raó, la veritat.