Surrealisme en estat pur

A El Chiringuito estan que no caguen (perdó per l’expressió, però és que s’ajusta com anell al dit al tema) amb Gareth Bale. Fa setmanes que el crucifiquen pel seu baix rendiment al Madrid i literalment demanen que marxi al ser indigne de vestir la samarreta blanca. Ara amb el seu gol a Anoeta, l’únic bo que va fer en tot el partit, en parlen fantàsticament i el presenten com la vuitena meravella mundial. Són així.

Però el súmmum es va produir la setmana anterior quan com aquell qui res van escenificar una Anatomia de Bale, segons una afortunada definició dels simpàtics del Zapeando, muntant a peces un maniquí al plató –en les parts íntimes en un atac de decòrum van col·locar un adhesiu del programa– per explicar de manera gràfica la llarga llista de lesions musculars del futbolista gal·lès, però el súmmum va arribar quan un desencadenat Tomás Roncero es va aixecar de la cadira i abraçat a l’humil maniquí va intentar menjar-li el coco per aixecar-li la moral tot cridant “tu pots, Gareth, que ets al Madrid, no ho oblidis”. Es veu que li va fer cas.