La diversió més blanca

¿Quién quiere casarse con mi hijo? (Cuatro) resulta tan innocu, inodor, incolor i insípid, que fins i tot resulta entretingut. Potser per això aquest reality-light presentat per l’asturiana Luján Argüelles (Salas, 1977) des de la seua primera edició ja va per la cinquena temporada i amb uns nivells d’audiència acceptables. Ja saben de què va la cosa. Cinc solters, acompanyats de les seues peculiars mares –que acaben sent sempre l’eix central del xou– han d’escollir entre un grup de candidates o candidats (perquè sempre s’inclou un gai al lot) decidides/ts a fer-los abandonar la solteria. Si acceptem que realment són mare i fill i que les candidates ho són de veritat i no un conjunt d’actors i actrius contractats per a l’ocasió i que es mouen a cop de guió i interessada edició, la cosa fins i tot funciona, amb cops d’humor molt bons com el que li va deixar anar una adolescent al granadí Jaime quan aquest li va preguntar, per trencar el gel, si li agradava l’Alhambra. Ella, com aquell qui res, li va deixar anar que “és clar que sí, m’encanta la cervesa”. Vinga, rialles...