El comiat de Chicho

Aquesta setmana, en el sempre recomanable Imprescindibles de La 2, el protagonista va ser Narciso Ibáñez Serrador (Montevideo, 1935). Sempre he pensat que al fill del gran actor asturià Narciso Ibáñez Menta i de l’actriu argentina Pepita Serrador no se li ha reconegut mai prou el que ha significat per al cine i la televisió d’aquest país. Chicho és el responsable de dos icones del cine espanyol de terror, que han influït, i de quina manera, en tota una generació de directors, com són La residencia (1969) i ¿Quién puede matar a un niño? (1976), de la qual va beure fins a afartar-se Stephen King per als seus Los chicos del maíz.

Pel que fa a la televisió, se l’ha de posar en un altar per les seues Historias para no dormir, que van angoixar el personal amb molta imaginació i un escàs pressupost des del 1966, amb El asfalto com a joia de la corona, alhora que ens va entretenir a tots plegats amb l’Un, dos, tres, la mare de tots els concursos.

Dit això, entristeix sentir-lo en el programa agraint l’oportunitat de poder-se acomiadar dels espectadors assegurant que “tot el que he fet ha estat per ells”.