Susanna Griso es mulla

No ha arribat als extrems de TVE, que superar això és pràcticament impossible en termes de desinformació, però sí que ha intentat portar sempre l’aigua cap al seu molí. Les últimes perles, presentar unes nòmines, que després va haver de rectificar, dels Mossos o fer passar com a universitària agredida una militant de Societat Civil Catalana.

Si alguna cosa ha tingut, televisivament parlant, el tema Catalunya és que pràcticament cap professional no ha pogut quedar-se equidistant, en terra de ningú... Als platós s’hi ha estat a favor o en contra. I a més, a consciència. Una de les més significades, i certament mai no ho hauríem sospitat, en contra de l’independentisme ha estat Susanna Griso, que des del seu Espejo público, d’un temps ençà, fa campanya en contra de tot el que faci olor de separatisme. Des de les seues llàgrimes en directe demanant a Puigdemont que no fes patir més els catalans fins als seus estirabots, ja comentats aquí, amb l’alcaldessa de Calella o un sacerdot indepe, amb zasca inclòs, això seu ha estat un no parar.