Com a mínim, xocant

A veure, que no diem que estigui malament, però com a mínim deixa un tuf farisaic la campanya institucional posada en marxa pel Govern d’Espanya encoratjant la ciutadania a no acudir a les cases de barrets i prostitució. En promocions televisives ja sabem que el tabac, ni tocar-lo. L’alcohol, d’aquella manera. En canvi amb els jocs d’atzar per internet i l’ús i abús de tablets, mòbils i altres (els dos camps que més addiccions generen ara mateix), pel broc gros. Per això sorprèn aquesta agressiva campanya en què es veu una sèrie de ciutadans, assidus, pel que sembla, a aquests locals presidits per cridaners llums de neó, als quals s’acusa que amb els diners que gasten en la professió mes antiga del món promocionen màfies, segrestos i explotació del gènere femení. Abans ens deien que anar a aquests llocs era pecat i ara que els que hi van són còmplices i encobridors.

No seria més apropiat que, en comptes de campanyes com aquesta, posessin fil a l’agulla a regularitzar el tema, que segueix d’amagatotis des de la nit dels temps