Doble raser amb Guardiola

Comença a ser pesada, per no dir irritant, la fixació (o es podria dir, ja sense embuts, l’odi) que demostren els espais esportius de la Meseta en relació amb Pep Guardiola, al qual l’hi tenen jurada des de la seua etapa de màxima esplendor al FC Barcelona, quan va enfosquir el fosc Madrid del mourinhisme.

La cosa funciona així: van a Manchester i pregunten a Guardiola la seua opinió sobre Catalunya. Ell dóna la seua opinió i, ràpidament, se li abraonen a mata-degolla. Busquen algú que opini el contrari i el col·loquen a continuació, amb kyrons com ara “l’anti-Pep” o “Pep divideix l’esport”. Cony, doncs no l’hi preguntis, que al cap i a la fi és només l’opinió d’algú que no té poder directe de decisió sobre aquest assumpte particular!

Però és que el cas encara s’agreuja per comparació. L’altre esportista d’elit assetjat pel tema és Rafa Nadal, que, a sobre, no és català i que la cosa l’agafa més de lluny. En canvi, quan ell parla, tothom està callat. Els kyrons són uns altres: “Nadal parla clar”, “Nadal defensa Espanya”... i així fins a cansar-se. Els que es deuen cansar són els espectadors.