Una lliçó de periodisme

Ara que la professió està en els seus moments més baixos pel que fa a credibilitat, va ser un petit plaer escoltar la veu de l’experiència tot analitzant el periodisme esportiu actual, més enllà de les seues batalletes personals. Així, perquè a aquestes alçades del partit s’ho pot permetre, va qualificar de fatxenderia El Chiringuito i va dir que, amb ell al capdavant, tots els tertulians estarien ja “al puto carrer”.

Va explicar que a un d’aquests tertulians, sense donar noms, li va etzibar un dia que si era capaç de mirar els seus fills a la cara després del que feia al plató. Però, malgrat tot, ens quedem amb allò que “ara sobren massa primeres persones del plural i falta contrastar”. Que la realitat no espatlli la notícia.

Es podrà estar d’acord amb ell o no, però ningú pot discutir que José María García és tot un referent quant a periodisme esportiu. Per aquest motiu calia veure l’entrega que Lluís Canut li va dedicar a TV3 dins del seu Quan s’apagen els llums, un programa que, tot cal dir-ho, manté un to altíssim en els capítols emesos fins al moment.