Màrquez, audiència segura

El lleidatà Marc Màrquez (Cervera, 1993) s’està convertint en un fix a El Hormiguero de Pablo Motos a Antena 3. És comprensible. Els seus èxits esportius l’avalen com a convidat i a més és d’aquelles persones que provoquen empaties en l’espectador. No és polèmic. Té un inesborrable somriure a la boca. Cau bé i suporta tot el que li llancin. La seua enèsima presència al plató –deu estar ja a punt d’assolir l’estatus de convidat vip, nirvana que s’assoleix a partir de la desena aparició en el programa– no va decebre. Va tornar a suportar amb enteresa el col·leguisme de Motos –que es deixa anar molt millor si el convidat és un home i no una dona–, li va riure les gràcies, va sortir amb habilitat del qüestionari light de Trancas i Barrancas i fins i tot va tornar a repetir el joc de les motos, aquesta vegada anant d’esquena, en un circuit habilitat a l’efecte competint contra el presentador, que es va mostrar especialment matusser en aquest àmbit. Dir, la veritat, no va dir gran cosa, tret que l’eufòria pel seu últim títol s’acabarà el 31 de desembre. Ah, i aquesta vegada va regalar una moto!